Amb només 2 anys d’història, L’AG Copenhaguen ja ha guanyat dues lligues |
El seu propietari, Jesper Nielsen, el vol convertir en el millor equip d’handbol d’Europa

Chelsea i Manchester City són, segurament, els exemples més clars d’un nou model de club que s’ha implantat al món del futbol en els últims anys. L’arribada d’un inversor amb un potencial econòmic enorme que aposta per adquirir un equip en hores baixes i el converteix en un dels punters a Europa. A Espanya aquest model també s’ha viscut, amb major o menor èxit, amb clubs com el Racing de Santander o el Màlaga.

Els diners obtinguts del negoci del petroli, coneguts popularment com “petrodòlars” han estat l’empenta necessària pels clubs europeus de futbol en aquests moments de crisi econòmica. I el que inicialment era un model molt criticat sembla que cada cop guanya més adeptes després de veure els èxits esportius. Sense anar més lluny aquest any el Màlaga ha aconseguit classificar-se per jugar la Lliga de Campions la temporada vinent per primera vegada a la història, i Chelsea i City han estat campions d’Europa i de la Premier League anglesa respectivament.

Nielsen ha aplicat el model inversor dels clubs de futbol europeus a l’handbol danès

Aquest model econòmic, que a d’altres països s’ha estès a la resta d’esports (com per exemple als Estats Units, on tots els equips professionals de bàsquet, beisbol o futbol americà, són franquícies), a Europa sempre s’ha reduït al futbol. Fa uns set anys però, Jesper Nielsen, un empresari i propietari de joieries danès, es va proposar aplicar aquest model a l’handbol. Aquest esport és un dels més seguits a Dinamarca, i juntament amb Alemanya, estan considerats els països que se’l van inventar. Nielsen, de 43 anys, va adquirir el modest Albertslund-Glostrup Handball de Copenhaguen, del qual ell mateix n’és ex-jugador, i el va fer ascendir cinc categories en cinc anys, fins arribar a la primera divisió danesa.

El 2010, i amb l’ascens assolit, l’Albertslund-Glostrup Handball es va fusionar amb el FC Copenhague Handball, la secció d’handbol del principal club de futbol de la ciutat. El FC Copenhague estava notant els efectes de la crisi i la injecció econòmica de Nielsen va servir per evitar-ne la desaparició. La fusió va donar com a resultat un equip de nova creació: l’AG Copenhaguen. En només dos anys de vida, l’AG Copenhaguen ja ha aconseguit guanyar una copa danesa, dues lligues i disputar la final a quatre de la Champions League. El secret: ser el club europeu amb major pressupost. Nielsen té clar el seu objectiu, fer de l’AG Copenhaguen el millor equip d’Europa.

Inversió local

El que diferencia el model econòmic de l’AG Copenhaguen amb la resta de clubs europeus que han rebut inversions milionàries és, segurament, la procedència dels diners. Si bé els grans propietaris dels equips de futbol procedeixen principalment de països asiàtics, àrabs o americans, el propietari d’aquest club d’handbol és danès. Això afecta directament al projecte esportiu. L’objectiu en tots els casos és assolir èxits el més ràpidament possible, però el que canvia és la manera de fer-ho.

Hansen és un ídol a Dinamarca dins i fora de la pista d’una forma que aquí només aconseguiria un futbolista”

Mentre clubs com el Chelsea o el Màlaga en futbol, o els mateixos F.C.Barcelona i BM Atlético de Madrid en handbol han anat aglutinant jugadors de totes les nacionalitats que despuntaven en els seus clubs, mitjançant traspassos milionaris, l’AG Copenhaguen ha decidit apostar en primera instància per les estrelles nacionals, i ha intentat recuperar per al seu equip els millors jugadors danesos. Homes com Joachim Boldsen o, Kasper Hvidt han tornat al seu país després de triomfar a Europa. I sobretot Mikkel Hansen, que el 2011 va ser nomenat millor jugador del món per la Federació Internacional d’Handbol (IHF).

Això no només ha dotat l’equip de potencial esportiu, sinó que l’ha apropat al públic. Manolo Montoya, reconegut entrenador d’equips Asobal i ara membre del cos tècnic de la selecció espanyola masculina, creu que el fet que les estrelles de l’equip siguin daneses dóna un valor afegit al projecte: “Hansen és un jugador desequilibrant en la seva posició. El seu potencial ofensiu pot decantar un partit i per la seva edat encara millorarà en molts aspectes del joc. A més, Hansen és un ídol a Dinamarca dins i fora de la pista d’una forma que aquí només aconseguiria un futbolista”.

L’AG Copenhaguen s’ha completat amb jugadors nacionals com Lars Jorgensen i altres estrelles europees com l’islandès Ólafur Stefánsson. I a la banqueta, dirigint l’equip, hi ha Magnus Andersson, un exinternacional suec. Tot plegat per dotar a l’equip d’un potencial nòrdic que el permeti competir contra els grans equips europeus.

Els èxits esportius

La inversió econòmica s’ha notat de seguida, i en només dos anys de vida el Copenhaguen ja ha començat a emplenar les vitrines. Però més enllà dels títols, hi ha un element que destaca el potencial danès: la classificació per la final a quatre de la Lliga de Campions a Colònia. Arribar a la fase final d’aquesta competició, en si, ja és un èxit. Però encara ho és més si es fa eliminant als quarts de final al totpoderós F.C.Barcelona, l’equip amb més trofeus europeus i màxim favorit cada temporada.

En una semifinal disputada a doble partit, l’AG Copenhaguen va fer valer l’àmplia renda aconseguida a l’anada a la capital danesa per entrar entre els quatre millors equips europeus. L’europea, una competició dominada els darrers anys per Barça, Atlético i Kiel, va veure l’entrada amb força del nou valor danès.

Ja a les semifinals de final a quatre, l’Atlético de Madrid (fins l’any passat Ciudad Real) els va barrar el pas al partit més desitjat. Joan Cañellas, el central català de l’equip blanc-i-vermell i de la selecció absoluta destaca el gran potencial dels danesos: “És un gran equip, amb grans jugadors de primer nivell mundial i amb una manera de jugar molt alegre i atractiva per l’aficionat. És un equip molt complet, tenen de tot, des de grans defensors, fins a atacants, porters… De tot!”

L’AG Copenhaguen va jugar la Final a 4 de la Champions després d’eliminar el Barça

Tot i que el Copenhaguen ja hagi aconseguit situar-se entre els grans, no cal oblidar que és un nouvingut en l’elit de l’handbol. Àngel Rigueira, cap de la secció de poliesportiu de Mundo Deportivo, però, considera que aquest equip mereix que se’l tingui en compte com un aspirant a tot: “Ja ho ha demostrat aquest any classificant-se per la final a 4 i jugant un gran creuament de quarts davant el FC Barcelona. Ha de seguir entre els millors l’any vinent per potencial esportiu i econòmic.”

El mateix pensa Manolo Montoya, que a més considera que l’equip s’està reforçant bé: “La seva participació a la Final Four de Colònia indica que ja està entre els grans, i la política de fitxatges de cara a properes temporades sembla marcar una direcció molt clara per a l’equip”. Joan Cañellas creu que la resta de grans equips europeus s’hauran de reforçar per competir contra el gegant danès: “El Kiel és el club d’handbol més semblant a un de futbol per infraestructura , en aquest sentit no tenen cap problema. I el Barça o l’Atlético, hauran d’enfortir les seccions apostant per elles, però veient com està tot, és complicat.”

Un club diferent

La recent història de l’AG Copenhaguen no només la marquen els diners ni els èxits esportius. Des de la capital de Dinamarca s’ha fet també una forta aposta pel màrqueting per convertir aquest equip en el símbol nacional. Destaquen, a més de recuperar els millors jugadors danesos, aconseguir rècords d’assistència de públic o vestir una indumentària peculiar.

L’equip danès ha portat una equipació a la lliga nacional, en què les samarretes eren sense mànigues, més semblants a les de bàsquet, que a les que ens té acostumats l’handbol. Aquesta innovació recorda a algunes fetes en el futbol, com els pantalons vermells que ha vestit el Barça un parell de temporades, o el constant canvi de disseny de la majoria de clubs europeus. Fins ara l’handbol havia estat un esport tancat al màrqueting.

Però potser encara són més sonats els rècords d’assistència que ha batut enguany aquest equip. En la final de la lliga danesa del 2011, a les grades s’hi van aplegar més de 36.000 persones, rècord absolut en un partit d’handbol. O un altre encara més sorprenent: el partit de quarts de final de competició europea contra el FC Barcelona es va jugar al Parken Stadium, un camp de futbol de la capital danesa davant 22.000 espectadors.

Per entendre un fenomen com aquest en un equip d’handbol, cal tenir en compte que a Dinamarca, aquest és l’esport nacional. Manolo Montoya creu que les bases d’aquest projecte el conduïran a l’èxit: “El fenomen de l’handbol a Dinamarca no és nou, i quan es combina un esport que agrada majoritàriament a la població, amb espectacle, innovació, com un partit en un camp de futbol o les samarretes sense mànigues, amb possibilitats d’obtenir èxits esportius, un projecte com aquest té totes les de guanyar.”

Però perquè el model segueixi funcionant cal que el suport econòmic que hi ha darrere de Jesper Nielsen no desaparegui. En aquest sentit, sembla una aposta arriscada que l’empreasari sigui també propietari d’un altre club d’handbol europeu, l’alemany Rhein Neckar Löwen. “No trobo molt positiu que una mateixa persona recolzi econòmicament dos clubs, perquè poden arribar a ser rivals. Però a l’handbol allò realment important es que hi hagi molts equips potents, tot i que una mateixa persona potenciï dos clubs.” Apunta el periodista esportiu especialitzat en handbol Àngel Rigueira.

Exportar el model

Quan es produeix un èxit com el de l’AG Copenhaguen en un esport com l’handbol es planteja la possibilitat d’exportar aquest model a casa nostra. La Lliga Asobal viu des de fa uns quants anys la rivalitat entre F.C.Barcelona i Atlético de Madrid, fins al punt que aquest any el títol s’ha decidit per la diferència de gols entre els enfrontaments d’aquests dos equips. La resta de clubs es troben molt per sota en potencial esportiu i econòmic.

Rigueira creu que es bastant improbable que un projecte com aquest pogués tenir èxit a Espanya: “Dinamarca respira handbol, masculí i femení, Espanya respira futbol i a vegades una mica d’handbol, en moments concrets. El nivell esportiu no es correspon moltes vegades amb el seguiment, i no només amb l’handbol, també passa amb el waterpolo o l’hoquei herba, esports que es podria dir minoritaris malgrat les medalles olímpiques o mundials i títols dels equips a nivell continental”.

Dinamarca respira handbol. Espanya respira futbol i a vegades una mica d’handbol”

Però queden petites escletxes per a l’esperança, com l’èxit de públic en la Supercopa d’Espanya disputada el setembre passat a Madrid, entre els dos grans clubs espanyols: 12.000 persones van omplir les grades. Cañellas, que era sobre el parquet, en té un gran record: “Falta molta difusió de l’handbol, però es va demostrar a Vistalegre que si es planteja bé la proposta i és atractiva, la gent respon. Evidentment, no és un camp de futbol, però la gent si se’ls toca la vena emotiva respon”.

Manolo Montoya, tot i creure que una situació com la de l’AG Copenhaguen és impensable, recorda que no fa massa anys el país ja havia tingut models semblants: “potser no siguin comparables en quantitats, però a la mateixa lliga estatal, equips com l’antic Teka de Santander, van utilitzar un recolzament econòmic per aconseguir l’èxit esportiu. O sense anar més lluny, i en panorama més actual, el pas de gegant d’un equip com l’antic Caserio Vigón per convertir-se fins fa molt poc en el tot poderós BM Ciudad Real també va requerir una gran inversió”.

El que sembla clar és que de moment, a l’espera del que pugui passar a la lliga Asobal, als dos grans clubs espanyols els ha sortit un dur competidor a Europa. L’AG Copenhaguen ha vingut per quedar-se, i mentre Jesper Nielsen no se n’avorreixi, ja té el més important i difícil d’aconseguir: un equip a l’elit europea, amb un públic entregat que li dóna suport i omple estadis. Pot sonar estrany, però no parlem d’un club de futbol. També en això al nord són diferents.