Sergio Sacriolo: “Després de la trajectòria dels últims anys estaria molt bé aconseguir l’Eurolliga”
Albert Lladó Romero — 28 novembre 2012
Es sent còmode compaginant equip, l’Emporio Armani Milano i la selecció espanyola?
Professionalment sí, perquè m’he adonat que fins i tot una feina ajuda a l’altra, t’enriqueix. Et dota de molta informació, de nous coneixements tàctics, de domini de moltes situacions, et permet aprendre coses dels jugadors. Però a nivell personal i familiar és un sacrifici molt gran. És molt complicat. Quan arriba el moment d’haver-ho fet durant tants anys, la família sobretot ha de sacrificar-se molt, i és molt dur. Això sens dubte.
Quines són les principals diferències entre un i altre càrrec?
Canvien moltíssimes coses, resultaria complicat fer-ne una llista ràpida (riu). Per mi canvia la gestió personal. Aquests jugadors són professionals, però quan venen a la selecció no tenen un compromís professional, sinó que ho fan només per voluntat. I això és un element molt important a tenir en compte. No es tracta per això d’abaixar l’exigència, però sí que s’intenta una mica més que l’atmosfera que rodeja tota la concentració sigui agradable, que faci que vingui de gust tornar a jugar amb la selecció pels jugadors. En altres equips, no entendre aquesta diferència entre selecció i club ha portat a moltes renúncies per part de jugadors. És vital aconseguir crear aquest esperit de grup.
Una mica la imatge d’amics, a més de companys, que els jugadors transmeten des de fora
Sí, sens dubte. Aquest és un pilar de la gestió d’una selecció. Després, a nivell tàctic, no hi ha temps per experiments, ni per coses que no són primordials. No existeix la possibilitat de començar malament per amotllar-se uns i altres, i estar llestos pels moments claus de la temporada, com la copa, els play-offs, o la Final Four. Amb la selecció no. No hi ha aquest procés, tot s’ha d’entendre i aplicar ràpidament. S’ha de tenir molt encert allò que s’escull, i després sobre la marxa durant el torneig, veure el que funciona i explotar-ho, i veure el que està tardant a ser digerit i treure-ho, malgrat que les previsions et diguessin que allò anava a funcionar.
Compaginar equip i selecció a nivell personal i familiar és un sacrifici molt gran”
Parlant del Mundial de bàsquet que se celebrarà a Espanya el 2014, és l’últim gran torneig d’una generació de jugadors tan especial com l’actual?
No ho veig així. Més enllà de les etiquetes i els tòpics, ja no queden gaire jugadors d’aquesta generació de 1980. De manera que aquesta és una generació que ha tingut un gran pes específic, però numèricament dins del grup, dels 14 o 15 jugadors que estan dins d’una hipotètica selecció, representen un percentatge bastant baix.
Però sí que en queden els més importants, Gasol i Navarro.
Pau i Juan Carlos són els líders d’aquesta generació, els que sempre han mantingut la continuïtat, les prestacions, el rol principal, i el paper de ser la cara visible. Òbviament, Felipe Reyes i José Manuel Calderón són també dos jugadors molt importants pel grup, i que han firmat moltíssim dels millors partits de la selecció els darrers anys. Però Gasol i Navarro sí que tenen aquest paper de líders més enllà del joc, a nivell actitudinal, de donar exemple als joves, etc.
Quan aquests jugadors es retirin preveu que hi pugui haver un buit, o creu que s’aconseguirà continuïtat d’un cicle a un altre amb jugadors com Marc Gasol, Rudy Fernandez, o Ricky Rubio?
Aquests tres que menciones són jugadors que ja tenen un paper protagonista a l’equip. Els darrers anys hem dut a terme una feina important de relleu generacional, amb molts jugadors que encara tenen molts anys de bàsquet per davant, que són joves o es troben en el moment de plenitud i maduresa, però que ja compten amb molta experiència a la selecció i que ens han ajudat en molts partits. És el cas dels tres mencionats, de Sergi Llull, de Sergio Rodríguez, de Serge Ibaka, de Víctor Sada…
Com definiria Pau Gasol?
Es tracta d’un jugador molt complet, intel·ligent, atlètic, tècnicament molt versàtil, capaç de jugar de cara i d’esquena a l’anella, i molt capacitat per jugar amb les dues mans, cosa que és bastant difícil de trobar. A més és altruista, té una alta capacitat de concentració, i una intel·ligència basquetbolística molt alta.
Sobretot a la selecció, Gasol destaca pel seu lideratge ofensiu. Creu que pot quedar relegat en aquest aspecte amb els nous fitxatges que han fet Los Angeles Lakers, sumats a Kobe Bryant?
No crec que tingui un paper més secundari en aquest aspecte. Steve Nash i Dwight Howard són dos jugadors que complementen les qualitats de Kobe Bryant i de Pau. Howard és un jugador sobretot molt fort en bloqueig, rebot, defensa, pal baix, traurà pressió en aquest sentit a Pau, i Nash és un jugador que juga molt més pels altres que per ell mateix, així que jo crec que Kobe i Pau seguiran sent les dues primeres armes ofensives de l’equip.
Els veu ja favorits?
Amb això ho sento però no et puc ajudar perquè mai faig pronòstics
Li pregunto per uns quants noms en particular, sobretot de cara a completar aquest relleu que vostè comentava que ja feia temps que havien iniciat.
Nikola Mirotic.
Es un gran jugador tècnicament, està madurant atlèticament, ja té una personalitat i una experiència importants. Obivament és un jugador amb gran futur al seu club i també amb la selecció.
Álex Abrines.
Té qualitats especials. Crec que ha de madurar una mica, però ja aquest any, en un equip com el Barça, tan exigent i on és tan difícil que els jugadors puguin jugar, està disputant minuts, assumint responsabilitats, i això segurament accelerarà el seu procés de maduració que ja va començar a Unicaja.
I finalment, Carlos Suárez.
Sempre està entre els observats, els que es tenen en compte per rebre la trucada de la selecció en funció de la temporada que faci i en funció de les necessitats de l’equip. És un dels alers espanyols amb més qualitats, i es manté dins del grup de possibles.
Possiblement Pau Gasol és el millor jugador que he entrenat”
Parlant sobre el seu club, l’Emporio Armani Milano, quines expectatives té enguany? (NdR: l’any passat, l’equip va ser subcampió d’Itàlia, i es va quedar a les portes d’entrar als quarts de final de l’Eurolliga)
Ens agradaria progressar, millorar. La temporada passada ja vam millorar a totes les competicions i aquest és el camí que volem seguir. És més difícil, perquè es tracta ja d’aconseguir cotes molt importants, com seria un títol nacional o situar-se entre l’elit europea.
Vostè ha guanyat un Eurobasquet, una Lliga ACB, una Copa del Rei, i ha entrenat a les que són possiblement les tres lligues més importants d’Europa, Espanya, Rússia i Itàlia. Li queda, per sobre de tot, el repte de l’Eurolliga?
(Pensa un moment) La veritat que després de la trajectòria dels últims anys, més la medalla de plata a Londres 2012, estaria molt bé poder-la aconseguir (riu). El que passa és que s’ha de ser realista, i adonar-se que cada any només hi ha dos o tres equips que tenen possibilitats de guanyar-la, i que cada deu anys es produeix una sorpresa. Així que s’ha de treballar perquè l’equip sigui la sorpresa, o un s’ha de merèixer el dret o la possibilitat d’entrenar a un d’aquests pocs equips que cada any opten al títol.
I ara un petit qüestionari. Qui és per vostè el millor jugador de la història?
Michael Jordan.
El millor jugador que ha entrenat?
No et podria dir un. He tingut la sort de poder-ne entrenar a molts de grandíssims. Possiblement Pau, però repeteixo, només possiblement, n’hi ha uns quants que s’hi acosten.
El millor equip que ha vist jugar?
El Dream Team del 92.
Defensa en zona o individual?
Individual.
El seu millor moment com entrenador?
L’autèntica alegria és quan hi ha una jugada on tot l’equip expressa un moment de joc altíssim, això és joia pura i fins i tot un subidón d’alegria. Més enllà d’això, evidentment qualsevol partit que et dóna un títol. Però a vegades, en aquests moments de guanyar una copa, et sents feliç, però també alleugerat d’acomplir unes expectatives. En canvi el moment de la jugada, on tot surt bé, els cinc jugadors toquen la pilota i un anota el tir és d’una joia incondicional.
Es veu a la selecció més enllà del Mundial?
En parlarem durant les properes setmanes amb el president de la Federació. Li explicaré les meves sensacions, ell em comentarà les seves. Tenim una relació personal i professional tan bona que podem permetre’ns asseure’ns i parlar amb la màxima llibertat i sinceritat sobre qualsevol cosa.
